martes, 3 de junio de 2008

#26è Saló del Còmic de Barcelona#


Un any més els aficionats al món del còmic es van poder trobar en aquesta
macro-fira. Quatre esgotadors i intensos dies per regirar entre els estants de
les diferents editorials, aconseguir alguna que altra firma, conèixer algun
dibuixant, fer descobriments i emportar-se bones sorpreses, o simplement
passejar (tot i que segons quins dies aquesta última opció és la menys
indicada). Si us ho no hi vau poder assistir En Globus us ho explica.

Veure el reportatge!


lunes, 2 de junio de 2008

#6. Filermónica


El musical Mortadelo y Filemón en el fantoche de la opereta que s'estrenarà el 4 de setembre al Teatre Tívoli de Barcelona celebrarà el 50 aniversari de la creació d'aquests dos personatges del dibuixant Francisco Ibáñez que després d'adaptar amb èxit el seu format a altres mitjans presenta ara un gran espectacle musical dedicat a aquests dos curiosos detectius.

Per aquesta ocasió, s'ha escrit una nova història pensada pel teatre. El llenguatge i l'estètica del còmic s'integrarà en l'obra i predominarà l'espectacularitat i la comicitat. Hi tindran cabuda tots els personatges d'Ibáñez.

miércoles, 2 de abril de 2008

#5. El mestre



El Saló internacional del còmic de Barcelona confirma l'assistència d'un dels mestres de l'humor gràfic: Quino.
Conegut sobretot per ser el creador de Mafalda tot i que des de l'any '73 va deixar de publicar les seves històries. Molt recomanables els reculls de vinyetes que fa l'editorial Lumen basant-se en els grans temes recurrents del dibuixant argentí: les relacions humanes, la mort, la burocràcia etc.




L'acompanyarà Liniers, una altra mostra de que Argentina és una potencia mundial pel que fa l'humor gràfic de la millor qualitat. Podem veure a el Periódico les seves vinyetes que s'han recollit en un volum anomenat Macanudo: pingüins, poesia, surrealisme, mags, robots, ironia...

*més conills suicides aquí


jueves, 6 de marzo de 2008

#4. Orelles tristes

No són les orelles després d'escoltar reggaeton o el Chiki Chiki. Són les orelles d'uns conillets que han decidit posar fi a la seva vida animal. El libro de los conejitos suicidas de Andy Riley no és més que això: mil maneres ideades pels conillets per assolir el seu objectiu.

Aquí teniu una mostra d'aquesta petita obra mestra. Molt divertit pels lectors, molt preocupant per la família de l'autor.






El mes passat l'editorial Astiberri va editar la seva seqüela
El retorno de los conejitos suicidas...

miércoles, 5 de marzo de 2008

#3. Nominacions i altres contes


Clara Tanit nominada com a autora revelació del 2007 per Wassalon


La 26a edició del Saló internacional del còmic de Barcelona s'acosta, i En Globus hi serà per explicar-vos tot el que hi ha. Per engegar motors ja s'han donat a conèixer els nominats d'aquest any (amb algunes categories polèmiques). En les categories principals els nominats són els següents:

Millor obra estrangera publicada el 2007
El bulevar de los sueños rotos, de Kim Deitch i Simon Deitch
Lucille, de Ludovic Debeurme
Nunca me has gustado, de Chester Brown
R.G. 1. Riyad-sur-Seine, de Frederil Peeters i Pierre Dragon
S, de Gipi

Millor obra d'un autor espanyol 2007
Arrugas, de Paco Roca
El Evangelio de Judas, de Alberto Vázquez
Bienvenido al mundo. Enciclopedia Universal Clismon, de Miguel Brieva
Jazz Maynard (1) Home Sweet Home, de Raule i Roger Ibáñez
María y yo, Miguel Gallardo

Autor revelació espanyol del 2007
Carlös (Carlos Areces) (Muchachada Nui TV, El Jueves)
Clara Tanit Arqué (Wassalon)
Pere Pérez
Lola Lorente
Jorge Parras

Millor revista espanyola del 2007
Amaniaco
Argh!
Dolmen
Dos Veces Breve
El Manglar

Millor Fanzine espanyol del 2007
Fanzine enfermo
Rantifuso
Trauma
Usted
Gagarín

Premi a la divulgació del còmic 2007
Manuel Darias
Pepo Pérez
Álvaro Pons
Jaume Vidal
Yexus



:: Has llegit Blankets? Ajuda'ns a crear la seva banda sonora proposant les cançons que et van inspirar la seva lectura.

:: Llegint... David Boring de D. Clowes. Pròximament el comentari.

jueves, 21 de febrero de 2008

#2. Maus(chwitz)


Mickey Mouse és l’ideal més lamentable que mai hagi vist la llum… Fora l’animalització jueva del poble! Fora Mickey Mouse! Porteu la creu gamada!

Fragment d’un article publicat a un diari alemany a la dècada dels 30.


Si, la primera reacció quan es proposen explicar-te una història de l’Holocaust és mandra. Potser sona políticament incorrecte, però estarem d’acord en que a aquestes altures és un tema més que sobrexplotat. . I més quan El niño del pijama de rayas encara esta pululant per la llista dels més venuts i El último tren a Auschwitz no acaba d’arribar.

Però Maus és diferent. I a més la seva publicació - a finals dels 80 - és clau. Va revolucionar el món de la novel·la gràfica de finals de segle, dient-ho clar, va elevar la seva categoria traient-la dels estants més foscos de les llibreries.

Que us he de dir? D’això es tracta avui de convence a algú de que val la pena perdre unes horetes llegint aquesta obra mestra. Aquí van les meves 5 raons:

5 Per i influent // ha creat escola, en tots els aspectes – novel·la històrica, novel·la autobiogràfica, dibuix, composició, guió etc.- només cal veure Persepolis o Gorazde.

Al cinema és una de les fonts principals que van inspirar Steven Spielberg per posar imatges a la història de Schindler's List.

4 Per sincera // i a la vegada imaginativa. Una història crua, però no forçada, natural, explicada amb recursos que ensenyen més del que amaguen.

3 Per antiheroica// és tracta del relat d’un supervivent. Tot i ser el pare de l’autor aquest no cau en el parany de fer un personatge idealitzat.

2 Per multi narrativa // i multillenguatge. Mapes, fotografies, esquemes, fragments d’altres còmics van apareixent creant un ritme hipnòtic. A més l’autor explica dos històries simultànies i complementaries.

1 Perquè enganxa // de la primera a la última pàgina. La història arriba i això ja és un 10. A més ha sigut la porta d’entrada per molts al món de la novel·la gràfica.


* Art Spiegelman, l’autor del còmic, apareixerà caricaturitzat junt amb Daniel Clowes (Ghost World) a un capítol dels Simpson.



domingo, 17 de febrero de 2008

#1. Dibuixant videoclips

I no estem parlant del clàssic videoclip d'A-ha, tot i que com a precedent no està gens malament (l'últim homenatge al clip el podem veure en un gag curradíssim dels que ens té acostumat Family Guy).

El vincle de l'audiovisual i el còmic és ja un tòpic però el fenomen s'està filtrant a altres formats. L'última moda? Bandes que encarreguen els seus vidoeclips a dibuixants d'una soposada escena del còmic independent.

El grup Death cab for cutie va encarregar a Jeff Brown (creador de Clumsy) un dels seus videoclips mentres Los Planetas li ho van proposar a l'autocton Max. Amb més o menys èxit, els resultats, aquí mateix.





Per cert, benvinguts al vostre blog sobre còmic, novel.la gràfica i audiovisual.